FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer abaixar (una part d'una construcció). El pes de la neu aclofa el sostre de la cabanya. Una part d'una construcció, anar-se abaixant. Les voltes s'aclofen amb el pas del temps. Deixar-se anar fins a asseure's sobre les cames. Es van aclofar a terra al baterell del sol. Deixar-se anar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura feta al sostre o a la part alta d'una paret, generalment vidrada, per on entra la llum. claraboia trepitjable Claraboia construïda amb rajoles de vidre, especials per a poder-les trepitjar, en el paviment d'un terrat, d'una voravia, per donar claror a una habitació interior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De les mosques. Falcó mosquer. Herba mosquera. Munió de mosques. Munió de gent, especialment d'infants, al voltant d'algú o d'alguna cosa. Ventall per a espantar les mosques. Feix d'herba que se sol penjar al sostre per agafar mosques. Ret o manta que es posa a les bèsties [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfonsarà el país. No és gens decidit: per no res s'enfonsa. Rompre, fer una obertura (en alguna cosa), de fora endins, de dalt a baix. Per entrar-hi vam haver d'enfonsar la paret. No pots obrir-la, la porta? Enfonsa-la, doncs! Es va enfonsar el sostre, i tots van anar a parar al pis de baix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Departament superior de les diligències cobert d'una vela on anaven ordinàriament els equipatges i a vegades també els viatgers. Plataforma que s'acobla damunt el sostre d'un vehicle automòbil per a transportar-hi l'equipatge. Lona que cobreix l'equipatge col·locat damunt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de fusta d'amplada i gruix menors als de la llata. llistó de cel ras Tros de perllonga que hom col·loca a l'embigat d'un sostre per clavar-hi el canyís. llistó de galze Llistó que forma el galze d'un bastiment. Planta de la família de les gramínies, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll fort d'una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses. Divisió superior de les dues en què és dividit parcialment un apartament o una habitació per un sostre fet a certa altura del soler. Construcció rural feta de tres [...]
